El sucre

La historia del sucre
Originalment, l'esser huma mastegava la canya de sucre per extreure la seva dolçor.El cultiu de sucre es va iniciar al nord-est de l'India fa uns 10.000 anys abans de Crist i al pacific sud uns 6.000 anys abans de crist Altres evidencies arqueologiques associen el cultiu de sucre amb la civilització de la Vall de l'Indus. Els indis van descobrir la forma de cristal·litzar el sucre durant la dinastia Gupta cap a l'any 350 Els xinesos també coneixien le procés d'extracció i refinament de la canya de sucre des de temps remots.Durant la revolució agrícola musulmana, els àrabs adoptaren les tecniques de produció de sucre de l'India i van refinar lo en un sistema de producció mes industrial. Els arabs van crear els primers enginys per a l'elaboració del sucre, amb refineries, fabriques i plantacions.
Etimologia del sucre
El mot sucre deriva de l'areb sukkar que el seu torn darivaria del sanscrit carkara per mediacio del mot iranic sakar ela arebs van coneixer el sucre a arribar a parsia l'any 642i a traves seu arribaria a Europa.

Tipus de sucre
Hi ha diferents tipus de sucres. Els més usuals són:

Sucre blanc. El més usat juntament amb el refinat. De color blanc, té com a mínim un 97% de sacarosa. Pot presentar-se granulat o en terrossos.


Sucre refinat. De color blanc brillant, té un mínim del 99,7% de sacarosa. Es presenta granulat o en forma de bloc.
Sucre morè. De color groguenc fosc i amb un 85% de sacarosa. També anomenat integral o roig.


Sucre de llustreTambé anomenat sucre en pols o sucre glacé. Derivat del blanc o refinat, s'obté polvoritzant el sucre i afegint-hi un 0,5% de midó de blat de moro.


Sucre candi. Sucre purificat i cristal·litzat en cristalls grossos.


Canya. El residu del refinatge. El color inicial és marró fosc però es pot aclarir per obtenir un color daurat. S'empra per elaborar el rom.


Preparació del sucre

El sucre es pot preparar de maneres diverses que presenten diferents punts o densitats. Segons la densitat, es fa servir per elaborar unes postres o unes altres:
Almívar: és la solució de sucre i aigua en diferents proporcions.
Xarop: se substitueix l'aigua per sucs de fruites, infusions, etc.
Confitat: té una densitat de 28 ° a 30 °. S'hi arriba quan es pren una mica de sucre amb els dits i en separar-los es forma al mig una boleta. S'empra per emborratxar i per al flamet. També per a conserves.
Bri (hebra) fluix: presenta una densitat de 30 ° que s'aconsegueix quan en mullar els dits amb almívar i separar-los, es forma un filet que es trenca quant té 1 cm de llargada. Es fa servir per preparar la crema de mantega, ou filat, etc.
Bri regular: té una densitat de 35 °. És igual que el bri fluix, però el fil que es forma es trenca més tard.
Bri fort: densitat de 37 °. El bri que es forma es trenca quan té uns 2 cm de llargada. En alguns casos, s'empra per preparar merenga italiana.
Punt de globus o de suflé: per elaborar-lo, cal mullar una escumadora amb almívar i bufar pels forats perquè es formin globus. S'usa per fer merenga italiana i fondant.
Punt de bola fluixa: presenta una densitat de 39 °. Per arribar a aquesta densitat s'agafa almívar amb una cullera, es fica amb aigua freda i s'intenta fer amb els dits una bola tova.
Bola forta: té una densitat de 41 °. És igual que l'anterior, però en aquest cas la bola giarebé es cristal·litza. S'empra per fer massapans.
Punt trencat: per aconseguir-lo s'ha d'agafar almívar amb una cullera, posar-ho amb aigua freda i al refredar-se, forma una llengüeta que es trenca amb facilitat.

Els països productors
En el present document es fa una caracterització de la producció i el comerç de els
14principals països productors de sucre es colombia se troba dins un grup de paissos cmo menor de proteccio junt a paisos com tailandia brazil y pakistan

PROS I CONTRES DEL SUCRE
Els pros del sucre
La dolçor fa més agradable el menjar i és més fàcil acabar un àpat satisfet si, com a postres, prenem una fruita o un producte de rebosteria.
El sucre blanc i els seus derivats poden anar molt bé per a persones inapetents o que desitgin guanyar pes corporal, ja que augmenten les calories i, per tant, permeten aprofitar millor les proteïnes i els altres carbohidrats (arròs, pa, llegums, pasta...) dels menjars.
Tambe es un aliment idoni durant la primera infància, especialment en els nens i nenes amb tendencia a l'acetona, perque els soluciona les crisis evitant la mobilització dels greixos que originen els estats de cetosi.
I quins són els contres?
El nostre metabolisme és una maquina biologica complexa. En aquest sentit, tots els hidrats de carboni o sucres (tambe anomenats glucids) han de desdoblar-se en compostos mes simples (sucres simples o glucosa) per passar a la sang. Per a aquest procés calen substàncies com les vitamines, els minerals, els enzims i les hormones, que trobem en proporcions suficients en els grans, les hortalisses i les fruites. Entre les vitamines, la B1 és imprescindible i insubstituïble a fi que el metabolisme pugui digerir el sucre. Com a conseqüència, aquelles persones que ingereixen una quantitat elevada de sucre refinat (o derivats) necessitaran, per metabolitzar-la, molta vitamina B1.
Al contrari, si aquest grup de vitamines escasseja en els nostres hàbits alimentaris podem sofrir trastorns del metabolisme que poden convertir-se en malalties com ara el sobrepès, la diabetis o els problemes intestinals com el restrenyiment (la manca de fibra fa que els aliments no puguin desplaçar-se lliurement per l'aparell digestiu).
Igual que la sal, el sucre te la propietat de retenir liquids, rao per la qual tenim set despres d'ingerir els aliments ensucrats.
halima yagoubi 3 diver