CACAU

EL CACAU ÉS:

El cacau (Theobroma cacao del grec Theobroma, beguda dels déus, i cacau del Nàhuatl o asteca, cacahuatl, llavor d'origen diví) és un arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic. També s'anomena cacau a les llavors grasses seques i parcialment fermentades de l'arbre del cacau o cacauer utilitzat per a fer-ne la xocolata. El cacau també es fa servir per denominar el cacau en pols, la pols seca que s'obté molent els grans i extraient-ne la mantega de cacau.

És un arbre de talla petita , perennifoli, que pot arribar a créixer entre els 6 i els 10 metres d'altura tot i que les plantes silvestres poden créixer fins a 20m d'alçada.

                                                     HISTÒRIA

Els primers arbres del cacau creixien de forma natural a l'ombra de les selves tropicals de les conques del Amazones i de l'Orinoco, fa uns 4000 anys.

 Els maies anomenaven l'arbre del cacau kakhauatl: frase relacionada amb el foc .

El cacau simbolitza per als maies vigor físic i longevitat.

Els maies van crear una beguda amarga feta de llavors de cacau que consumien exclusivament els reis i els nobles i també usat per a donar solemnitat a determinats rituals sagrats.

La xocolata s'usava amb fins terapèutiques. Els metges maies prescrivien el consum de cacau tant com estimulant, com pels seus efectes calmants. Els guerrers ho consumien com una beguda reconstituent, i el sagí de cacau era usat com ungüent per a guarir ferides. Era també usat com a moneda.

Els asteques van imposar un sistema feudal en el qual les tribus maies i tolteques havien de pagar els impostos en forma de grans de cacau.


                                        PLANTACIÓ

És un arbre originari dels boscos tropicals de l'Amèrica central i de l'equador d'Amèrica del sud.Pel que fa a l'hàbitat, l'arbre del cacau necessita humitat i calor, clima humit amb una temperatura entre el 20 °C i els 30 °C i una precipitació anual de 1500-2000 mm. També necessita protecció del vent i un sòl porós ric en nitrogen i potassi. Es desenvolupa millor en les terres baixes i rarament el seu cultiu supera els 900m d'altitud. Creix en boscos tropicals perennifolis molt sovint a l'ombra d'altres arbres més grans com cocoters i plataners en una zona ecològica que correspon al tròpic humit

INDUSTRALITZACIÓ / COMERCIALITZACIÓ 

El cacau es conrea principalment a l'oest d'Àfrica, Amèrica Central, Sud Amèrica i Àsia. Segons la producció anual, recollida per la UNCTAD per a l'any agrícola 2005/06, els vuit països amb una producció major del món són (en ordre descendent): Costa d'Ivor 38%, Ghana 19%, Indonèsia 13%, Nigèria 5%, el  Brasil 5%, Camerun 5%, Equador 4% i Malàisia 1%. Aquests països representen el 90% de la producció mundial.

Els principals productors també són els principals exportadors, amb l'excepció del Brasil i Malàisia el consum intern dels quals absorbeix la major part de la seva producció. A l'Amèrica Llatina, per exemple, les exportacions de cacau de República Dominicana superen a les de Brasil.

• Amèrica del Nord: Mèxic
• Amèrica Central: Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, República Dominicana, Panamà, Jamaica, Nicaragua, Grenada i les Antilles
• Amèrica del Sud: Brasil, Equador, Bolívia, Colòmbia, Perú i Veneçuela
• Àfrica: Camerun, Costa de Marfil, Ghana, Nigèria, i São Tomé i Príncipe
• Àsia: Indonèsia (Java i Sumatra, principalment), Sri Lanka i Malàisia
• Oceania: Samoa i Nova Guinea 

                                                     

                                                                   VARIETATS

Existeixen tres varietats principals de cacau:

• El crioll o natiu: és el cacau genuí i va ser batejat així pels espanyols al arribar a Mèxic. Es cultiva a Amèrica a Veneçuela, Hondures, Colòmbia, Equador, Nicaragua, Guatemala, Trinitat, Jamaica, Mèxic i Grenada; i al Carib, a la zona del oceà Índic i a Indonèsia. És un cacau reconegut com de gran qualitat, d'escàs contingut en tanins, reservat per a la fabricació de les xocolates més fines. L'arbre és fràgil i d'escàs rendiment. El gra és de clova fina, suau i poc aromàtic. Representa, com a màxim, el 10% de la producció mundial.

• El foraster: originari de l'alta Amazònia: es tracta d'un cacau normal, amb els tanins més elevats. És el més cultivat i prové normalment d'Àfrica. El gra té una clova gruixuda, és resistent i poc aromàtic. Per neutralitzar les seves imperfeccions, requereix un torrat intens, d'on procedeix el sabor i l'aroma de cremat de la majoria de les xocolates. Els millors productors usen grans forasters en les seves mescles, per donar cos i amplitud a la xocolata, però l'acidesa, l'equilibri i la complexitat de la majoria de les xocolates provenen de la varietat criolla.

• Els híbrids, entre els quals destaca el trinitari: és un encreuament entre el crioll i el foraster, encara que la seva qualitat és més pròxima a la del segon. Com el seu nom indica, és originari de Trinitat on, després d'un terrible huracà que l'any 1727 va destruir pràcticament totes les plantacions de l'illa, va sorgir com a resultat d'un procés d'encreuament. D'aquesta manera, va heretar la robustesa del cacau foraster i el sabor delicat del cacau crioll. A més s'usa normalment barrejat amb altres varietats.

                         
                                     TRANSFORMACIÓ DE CACAU EN XOCOLATA

La baia té una escorça rugosa de gairebé 4 cm de gruix. Està replena d'una polpa rosada viscosa, dolça i comestible, que conté entre 30 i 50 grans llargs (blancs i carnosos) acomodats en files a l'enreixat que forma la polpa. Els grans o faves del cacau tenen la forma de mongetes: dues parts i un germen rodejats d'un embolcall ric en tanins. El seu sabor en brut és molt amarg i astringent.
En algunes regions, la recol·lecció del cacau es duu a terme durant tot l'any, però sobretot entre els mesos de maig i desembre. En altres parts del món, l'Àfrica occidental, per exemple, el conreu principal es recol·lecta entre setembre i febrer

• Guiant-se pel color de la beina i pel so que fa al seu interior al ser lleugerament colpejat, el recol·lector sap quan ha arribat el moment del conreu. Tan aviat com les baies maduren, els anomenats tombadors, amb una falç o amb un ganivet especial de tipus falç fixat sobre una perxa, tallen el peduncle de la baia, anant amb compte de no fer malbé les flors i els brots propers. Després es talla el fruit amb un ganivet en sentit transversal.
• Es tallen les beines sense fer malbé les llavors. Aquestes s'extreuen amb un utensili amb forma de cullera amb la polpa que les envolta, i es disposen en un munt cònic sobre una base de fulles de plàtan. Després s'enrotllen les fulles de la base i s'afegeixen altres fulles grans per envoltar els munts completament. Així s'inicia el procés de fermentació, que dura entre tres i set dies segons el sabor que es desitja.

                                  
                                                 PRODUCTES PER AL CONSUM

CACAU EN POLS.
PASTA DE CACAU
LLARD DE CACAU
XOCOLATA(amb llet, blanc, farcits, amb fruits secs..)
SOLUBLES DE CACAU
XOCOLATA A LA TASSA
COBERTURES DE XOCOLATA
BOMBONS

                                          BENEFICIS DEL CACAU PER EL COR

Investigadors espanyols van realitzar un estudi amb 42 homes i dones als quals van assignar una dieta que incloïa 40 grams de cacau en pols sense sucre barrejats amb llet semidesnatada o desnatada cada dia. Després d'un mes, els que van prendre la llet amb cacau van mostrar uns nivells de marcadors inflamatoris associats a malalties coronàries inferiors que els dels que van beure només la llet.
El resultat va ser fonamental, ja que els participants, la mitjana d'edat era d'uns 70 anys, tenien un elevat risc de malaltia cardiovascular, pel fet que tenien diabetis i almenys altres tres factors de risc de malaltia coronària, com tabaquisme, tensió alta , nivells elevats de LDL o colesterol "dolent" (més de 160 mil · ligrams per decilitre), nivells baixos de HDL o colesterol "bo" (per sota de 35 mil · ligrams per decilitre), obesitat o un historial familiar de malaltia coronària prematura (Foto de Flickr)
Els marcadors inflamatoris, anomenats molècules d'adhesió, són proteïnes que fan que els glòbuls blancs s'enganxin a les parets de les artèries, el que pot conduir a la formació de les plaques ateroscleròtiques, va explicar Shelley McGuire, professora associada de ciències de l'alimentació i nutrició a la Universitat Estatal de Washington i portaveu de l'American Society for Nutrition.
"Un dels principals forts de l'estudi és que van mesurar les molècules d'adhesió, que recentment hem esbrinat que són molt importants en la formació de l'aterosclerosi", ha assenyalat McGuire. "Un altre d ells punts forts és que l'estudi va ser aleatori i controlat. Per això, podem afirmar amb prou confiança que hi ha alguna cosa en la pols de cacau que va produir un efecte".
Els investigadors van observar també que el grup que va prendre el cacau presentava uns nivells més elevats de colesterol HDL, que ajuda a reduir els nivells del colesterol LDL i se sap que té propietats antioxidants i antiinflamatòries.
L'estudi s'ha publicat a la revista American Journal of Clinical Nutrition.Durant el mateix, els participants no van prendre vitamines o suplements addicionals, i els únics productes amb cacau que van consumir van ser els proporcionats pels investigadors.
Investigacions prèvies han suggerit que la xocolata podria ser beneficiós per a la salut coronària pel fet que conté unes substàncies químiques antiinflamatòries trucades polifenols. Els polifenols es troben també en el vi, el cafè i el te, a més d'en grutes i vegetals com les pomes, el bròquil, les cebes, els nabius, les mores, les cireres, les maduixes, les prunes i el raïm tintes, assenyalar Connie Diekman, director de nutrició universitària a la Universitat de Washington, en St Louis.
Els investigadors van observar que els efectes antiinflamatoris derivats del cacau són modestos en comparació amb els observats per altres aliments rics en polifenols, com el vi.
I abans que es comenci a abusar de les barretes de xocolata, que són riques en greixos i calories, els investigadors van ressaltar que als participants de l'estudi se'ls va donar cacau en pols desgreixat no ensucrat i llet desnatada. I tot i així, van guanyar una mica de pes.
La llet amb cacau de l'estudi contenia unes 136 calories. En cas d'afegir cacau a la nostra dieta hem d'assegurar de reduir calories d'altra banda, o fer una mica d'exercici extra. Veure també: Beneficis del Cacau i Beneficis de Cacau per al Cervell

RECEPTA DE CREMA DE CACAU

ingredients:

50 grams d'avellanes torrades, 75 grams de sucre glas, 50 grams de xocolata per a cobertura 70%, 50 grams de xocolata blanca, 75 grams de llet, 50 grams d'oli d'oliva suau.


Preparació:

A la trituradora introduïm les avellanes i el sucre glas. Ho triturem durant uns 5 minuts a màxima potència, per aconseguir que les avellanes deixi anar el seu oli i obtenir unes pasta molt fina.

Escalfem la llet durant un minut al microones i la aboquem sobre la pasta, tornem a triturar per barrejar bé.

En un plat fons, posem un dels xocolates amb la meitat de l'oli. El fiquem al microones durant vint segons perquè es funda. El traiem del microones, ho remenem homogeneïtzi amb l'oli. Repetirem les operació una o dues vegades més, si veiem que és necessari.
Segons tinguem els xocolates fusos, els afegim a la pasta i ho triturem i barregem perfectament. Fiquem en un pot i deixem refredar.

Temps d'elaboració:15 minuts
Dificultat: Baixa


MARTA GELABERT BENNASAR                                                        3r DIVER