El cacau

El cacau

Orígen del cacau:
El cacau és un arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic. També s'anomena cacau a les llavors grasses seques i parcialment fermentades de l'arbre del cacau o cacauer utilitzat per a fer-ne la xocolata. El cacau també es fa servir per denominar el cacau en pols, la pols seca que s'obté molent els grans i extraient-ne la mantega de cacau.

Descripció:
És un arbre de talla petita , perennifoli, que pot arribar a créixer entre els 6 i els 10 metres d'altura tot i que les plantes silvestres poden créixer fins a 20m d'alçada.
Les fulles són grand, persistence, alternes, lanceoladas, el·líptiques o oblongues de 20-35 cm de llarg i de 4-15 d'ample.
Els fruits són baies amb forma de carbassó allargat que, un cop va madurant, es torna de color vermell o groc púrpura i pesa poc menys de mig kilogram.
Història del cacau:
Originari d'America tropical. Era molt apreciat pels indígenes que el consumien com a beguda espesa o sòlid i l'anomenaven "txocolatl"; també era usat com a moneda corrent. Primer contacte europeu amb el cacau fou amb Colon, el qual canvia bisuteria bararta per la moneda dels astecques: el cacau. La unitat monetaria estava constituida per vint llavors; vint vegades vint llavors (400) constituien un "tzontle" i vint "tzontle" (8.000) un "xiquipilli". Aquesta era la forma habitual pel pagament de tributs.
El "txocolatl" era preparat de diferents maneres. Una d'elles consistia en la molguda per etapes. En l'última, amb grans de blat de moro cuits i rentats i una mica d'aigua (no molta), s'obtenia una beguda espumosa que es prenia amb cullera (de carei de tortuga) en un bol; s'afegien espècies. Altres vegades ho preparavan amb mel i espècies. A Guatemala ho preparaven i conservaven sòlid en barres. Els xoroteges ho colaven amb llavors de Annatto. El seu nom deriva dels vocables Txoco: espuma, i atl: aigua o beguda. A l'arbre que produeix el cacau l'anomenaven cacahuatl o cacaoquahuitl.


Varietats:
Existeixen tres varietats principals de cacau:
El crioll o natiu: és el cacau genuí i va ser batejat així pels espanyols al arribar a Mèxic. Es cultiva a Amèrica a Veneçuela, Hondures, Colòmbia, Equador, Nicaragua, Guatemala, Trinitat, Jamaica, Mèxic i Grenada; i al Carib, a la zona del oceà Índic i a Indonèsia. És un cacau reconegut com de gran qualitat, d'escàs contingut en tanins, reservat per a la fabricació de les xocolates més fines. L'arbre és fràgil i d'escàs rendiment. El gra és de clova fina, suau i poc aromàtic. Representa, com a màxim, el 10% de la producció mundial.
El foraster: originari de l'alta Amazònia: es tracta d'un cacau normal, amb els tanins més elevats. És el més cultivat i prové normalment d'Àfrica. El gra té una clova gruixuda, és resistent i poc aromàtic. Per neutralitzar les seves imperfeccions, requereix un torrat intens, d'on procedeix el sabor i l'aroma de cremat de la majoria de les xocolates. Els millors productors usen grans forasters en les seves mescles, per donar cos i amplitud a la xocolata, però l'acidesa, l'equilibri i la complexitat de la majoria de les xocolates provenen de la varietat criolla.
Els híbrids, entre els quals destaca el trinitari: és un encreuament entre el crioll i el foraster, encara que la seva qualitat és més pròxima a la del segon. Com el seu nom indica, és originari de Trinitat on, després d'un terrible huracà que l'any 1727 va destruir pràcticament totes les plantacions de l'illa, va sorgir com a resultat d'un procés d'encreuament. D'aquesta manera, va heretar la robustesa del cacau foraster i el sabor delicat del cacau crioll. A més s'usa normalment barrejat amb altres varietats.

Un petit reportatge del cacau:http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/1120329


Recepta:
Arros amb cacau-llet:
Ingredients ( per a 8 persones)

• 400 cc d’aigua
• 1.100 cc. de llet
• 200 gr. d’arròs
• 40 gr. de cacau en pols
• 50 gr. de sucre blanc
• 50 gr. de sucre morè
• 2 cullerades de mantega
• 1 pell de taronja
• Per decorar - fulles de menta, fideus de xocolata de colors, sucre llustre. 

Elaboració
Posar la llet i el cacau en pols en un pot al foc. Barrejar fins desfer-lo totalment. Afegir la pell de taronja. Quan comenci a bullir afegir l’arròs i deixar coure a foc lent. Anar remenant, per evitar que s’enganxi. Quan hagin pasat uns 20 minuts, treure la pell de taronja, afegir els sucres i una cullerada de mantega. Remenar be i acabar de coure uns 5 o 10 minuts més.
Ficar-lo en bols o plats individuals i deixar refredar. S’ha de guardar refrigerat, però es millor menjar-lo a temperatura ambient
Notes
Posar al foc un pot amb l’aigua, l’arròs i una cullerada de mantega. Una vegada comenci a bullir esperar 2 minuts i retirar del foc. Col•lar i refrescar-lo amb un raig d’aigua freda.
45 min.En el moment de servir, decorar amb unes fulles de menta, fideus de xocolata i un polsim de sucre llustre.

Llegenda:




Explica la llegenda que el déu Quetzalcoatl (representat pels mortals com la serp amb plomes) va baixar dels cels per a transmetre saviesa als homes i els va portar un regal: la planta del cacau. Pel que sembla, els altres déus no li van perdonar que donés a conèixer un aliment diví i es van venjar bandejant-lo: va ser expulsat de les seves terres pel déu Tezcatlipoca. Aquesta versió en realitat és una confusió amb la versió grega sobre el foc robat als déus (cal recordar que els maies relacionen el cacau amb el foc i l'aigua). Un altra versió diu que Quetzalcoatl era un déu bo que estava enfrontat a Tezcatlipoca, el déu cruel; aquest va poder més que ell i el va condemnar al bandejament. Sigui com sigui la història, la veritat és que abans de marxar-se va prometre tornar per on surt el sol en l'any ce-Àcatl, any u de la canya, segons el calendari asteca, el que després es va associar amb l'arribada de Hernán Cortés.


Reportatge comercialització del cacau:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30112