Origen
Originalment,
l'ésser humà mastegava la canya de sucre per extreure'n
la seva dolçor. El cultiu de sucre es va iniciar al nord-est de
l'Índia fa uns 10.000 anys abans de Crist i al Pacífic Sud uns
6.000 anys abans de Crist. Altres evidències arqueològiques
associen el cultiu de sucre amb la civilització de la Vall de
l'Indus. Els indis van descobrir la forma de cristal·litzar el
sucre durant la dinastia Gupta cap a l'any 350.Els xinesos també
coneixien le procés d'extracció i refinament de la canya de sucre
des de temps remots.
Descripció
Sucre és
el nom comú que es dóna als sucres refinats, normalment de color
blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per tal
d'endolcir postres i menjars en general.
El
nom sucre s'utilitza també per a
diferents monosacàrids i disacàrids, que generalment
tenen sabor dolç, encara que per extensió es refereix a tots
els hidrats de carboni.
El sucre
de taula normalment consumit correspon a la sacarosa,
un disacàrid format per una molècula de glucosa i
una de fructosa, que s'obté freqüentment de la canya de
sucre o de la remolatxa.
 |
| Cristalls de sucre vistos amb augment. |
Història
Durant la
revolució agrícola musulmana, els àrabs adoptaren les tècniques
de producció de sucre de l'Índia i van refinar-lo en un sistema de
producció més industrial. Els àrabs van crear els primers enginys
per a l'elaboració del sucre, amb refineries, fàbriques i
plantacions.
Per la
seva banda, la cultura romana sembla que va ignorar,
completament o en gran part, el potencial endolcidor del sucre, i
feien servir la mel.
En
el segle XII ja existien a l'illa de Sicília molins
per a la trituració de la canya. Al voltant de1390, es va crear una
tecnologia més avançada que va permetre duplicar el suc obtingut de
la canya de sucre i que en català s'anomenava enginy. Això va fer
possible l'expansió econòmica de les plantacions de sucre del País
Valencià (que abans de l'arribada de l'enginy de sucre,
funcionaven amb la tecnologia del trapig, importada pels
àrabs), d'Andalusia i
de l'Algarve. Al voltant de 1420, la producció de sucre es va
estendre a les Illes Canàries. Madeira i les Açores.
El
portuguesos, més tard, crearen plantacions de sucre al Brasil.
Hans Staden va deixar escrit que el 1540, a l'illa de Santa Catarina
hi havia vuit-centes sucreries, i a la costa nord del Brasil i
Surinam calculà unes deu milles.
Cap el
1625, els holandesos importaren canya de sucre d'Amèrica del Sud i
crearen plantacions a les illes del Carib, les Illes
Verges i Barbados. De 1625 a 1750, el sucre es va convertir
en una mercaderia molt apreciada, i el Carib es va convertir en el
líder mundial en la producció gràcies a la mà d'obra
proporcionada per l'esclavitud.
Durant
el segle XVII, el sucre es va convertir en un aliment molt
popular i el mercat del sucre va experimentar un fort creixement; la
producció de sucre es va realitzar cada vegada d'una manera més
mecanitzada. La primera màquina de vapor de vapor alimentà
la primera fàbrica de sucre a Jamaica el 1768, i poc després,
el vapor substituí el foc com a font de calor.
 |
| Remolatxa sucrera |
La
cultura de la remolatxa sucrera es va desenvolupar a
l'època de Napoleó, com a conseqüència de l'embargament
imposat per Anglaterra. De fet, el 2 de gener de 1812, el fabricant
francès Benjamí Delessert va aconseguir treure el suc -impur i de
rendiment mínim- separant els envans de l'arrel. El 1864, un
fabricant de sucre de Moràvia, el també francès Robert, va obtenir
un suc de qualitat més bona per difusió.
En
l'actualitat, Cuba és un dels principals Estats productors
de canya de sucre, de la qual l'home també ha sabut obtenir
l'alcohol per produir l'aiguardent de canya, que després
d'un llarg procés dóna lloc al rom. Actualment, les arrels es
tallen a brins i es trituren per extreure'n el suc. La polpa que
queda després d'extreure el suc és un bon aliment per als animals
domèstics.
A més,
una gran refineria de remolatxa produeix cinc-cents mil tones de
sucre en vint-i-quatre hores amb un personal permanent de prop de
cent cinquanta persones.
Industrialització/Comercialització.
Llaminadures.
Podem incloure els caramels i tota mena de llaminadures . Una bomba
de sucre per a l'estómac. El 95% de la seva composició és
sucre.
Cacau soluble. No
té tant, però la quantitat de sucre ronda el
72%.
Confitura. La
fruita confitada, en concret, també aporta massa
quantitat de sucre a l'organisme. De cada
100 grams, 68 sónsucre.
Dàtils secs. Tenen
una quantitat del 67% de sucre.
Panses. Considerades com un
fruit sec, les panses contenen propde
66 grams per cada 100 d'aliment.
Xocolata
blanca. Té més quantitat de sucre que la
xocolata negra.En concret, el blanc arriba al 56%
de sucre en la seva composició.
Crema de
xocolata amb avellanes. És a dir, perquè
ensentenguem, la Nocilla. Per cada 100 grams hi
ha 55 de sucre.
Xocolata
amb llet. És com si la llet jugués un
paper determinant.Aquest tipus de xocolata arriba
al 54% de sucre.
Llet condensada. També aporta
prop del 54% de quantitat de sucre.
Galetes amb xocolata. El
fet de ser galetes frena una mica laquantitat de
sucre: 34 grams per cada 100 d'aliment.
Tipus
de Sucre
·Sucre
blanc.
El més usat juntament amb el refinat. De color blanc, té com a
mínim un 97% de sacarosa.
Pot presentar-se granulat o en terrossos.
·Sucre
refinat.
De color blanc brillant, té un mínim del 99,7% de sacarosa.
Es presenta granulat o en forma de bloc.
·Sucre
morè.
De color groguenc fosc i amb un 85% de sacarosa. També anomenat
integral o roig.
·Sucre
de llustre. També
anomenat sucre en pols o sucre glacé. Derivat del blanc o refinat,
s'obté polvoritzant el sucre i afegint-hi un 0,5% de midó
de blat de moro.
·Sucre
candi.
Sucre purificat i cristal·litzat en cristalls grossos.
·Canya.
El residu del refinatge. El color inicial és marró fosc però es
pot aclarir per obtenir un color daurat. S'empra per elaborar el rom.
El
sucre i la salut
El sucre
és una font d'energia de fàcil i ràpida assimilació, necessària
per al nostre organisme, fonamentalment per al cervell, els
músculs i el sistema nerviós. Es reconomana el seu consum
en totes les etapes de la vida i dintre d'una dieta equilibrada. A
més, dóna als aliments als quals s'afegeix un gust, una textura i
una aroma exceŀlents.
Hi ha una
certa tendència a donar la culpa al sucre de l'obesitat. Tanmateix
és important comprendre bé el paper que ocupa el sucre com a font
d'energia d'origen alimentari: el consum excessiu d'energia d'origen
alimentari de qualsevol tipus provoca una acumulació de greixos. No
obstant això, tant el greix com els olis tenen més del doble del
contingut calòric, pes per pes, que els hidrats de carboni. Els
hidrats de carboni s'oxiden primer, cosa que situa els greixos -que
s'acumulen amb molta més facilitat- com a font redundant d'energia.
Existeix, doncs, una relació inversament proporcional entre el
consum de sucre i l'obesitat i l'acumulació de greixos; és a dir,
els qui consumeixen sucre en quantitats més elevades tenen menys
probabilitats de ser obesos. Ras i curt, no hi ha proves que
impliquin el sucre i el midó en els processos causants d'obesitat, a
part de la seva aportació a la ingesta energètica total.
Producció
de Sucre
Els tres
grans productors de sucre món són el Brasil, l'Índia i
la Xina. A Europa els principals països
productors són França, Alemanya i Polònia.
| Posició | Estat | Producció (en Milions de t) | Posició | Estat | Producció (en Milions de t) |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Brasil | 24,8 | 9 | Alemanya | 4,2 |
| 2 | Índia | 22,1 | 10 | Pakistan | 4 |
| 3 | Xina | 11,1 | 11 | Cuba | 3,8 |
| 4 | USA | 8 | 12 | Sud-àfrica | 2,6 |
| 5 | Tailàndia | 7,3 | 13 | Colòmbia | 2,6 |
| 6 | Austràlia | 5,4 | 14 | Filipines | 2,1 |
| 7 | Mèxic | 4,9 | 15 | Indonèsia | 2,1 |
| 8 | França | 4,4 | 16 | Polònia | 2 |
BREU PERÒ CONCÍS I INFORMATIU.
ResponEliminaNOTA:7.5+0.25 PRELLIURAMENT= 7.75