ORIGEN DEL CACAU...

 -QUÈ ÉS EL CACAU? 

El cacau és un arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic. També anomenam cacau a unes llavors grasses i una mica seques, fermentades de l'arbre del cacau o millor dit cacauer, què és d'on feim la xocolata.

És un arbre de talla petita, que pot arribar a créixer entre els 6 i els 10 metres d'altura tot i que les plantes silvestres poden créixer fins a 20m d'alçada.

 

-HISTÒRIA:

El cacau té per origen les llavors del fruit d'un arbre tropical que requereix d'abundant aigua a la terra, el nom científic de l'arbre del cacau és Theobroma cacau, originari de les selves tropicals de Centre i Sud-amèrica, abans de la seva expansió i exportació mundial . El seu origen exacte, determinat per estudis genètics, sembla estar ubicat a la amazònia brasilera. La paraula cacau ve del maia ca'kaw; Theobroma significa en grec "aliment diví". 

El cacau ha estat consumit fa diversos centenars d'anys per indígenes centre i sud-americans, els arqueòlegs han datat els primers consumidors de cacau fa uns quatre mil anys. Igual que amb molts altres productes alimentaris o drogues enteògenes, l'home va observar als animals menjant àvidament de la polpa de les panotxes de cacau i va imitar als animals, va provar la fruita. Després, més familiaritzat, amb els anys va conèixer les virtuts de la llavor, la va moldre, la va provar i es va inventar la xocolata, de sabor lleugerament amarg i propietats energizantes, els maies van batejar a aquesta pols de cacau barrejat amb aigua com chocol-haa (amarga-aigua) pels maies, o chocolatl (pels asteques). El cacau entre els asteques, tolteques i mayas era un producte d'elit, i tan apreciat que s'usava com a moneda de canvi: amb quatre grans es comprava un conill, amb 10 la companyia d'una dona, i amb 100 un esclau. Encara que els maies van ser els primers homes a organitzar plantacions de cacau, Hernán Cortés va ser un dels primers grans explotadors comercials del cacau, i se li atribueix haver-ho portat a Àfrica.
El 1840, el suís Rudolf Lindt barreja la mantega de cacau amb la pasta de cacau, obtenint una xocolata més dolç que és el que fem servir actualment.El 1875 el suís Daniel Peter descobreix un nou mètode de condensació de llet, que un altre suís, Henry Nestlé el 1905, s'aplica a la xocolata. Va néixer llavors el famós xocolata amb llet.

-VARIETATS DEL CACAU:

-El crioll o natiu: És un cacau reconegut com de gran qualitat, d'escàs contingut en tanins, reservat per a la fabricació de les xocolates més fines. L'arbre és fràgil i d'escàs rendiment. El gra és de clova fina, suau i poc aromàtic. Representa, com a màxim, el 10% de la producció mundial. 

-El foraster:  El gra té una clova gruixuda, és resistent i poc aromàtic. Per neutralitzar les seves imperfeccions, requereix un torrat intens, d'on procedeix el sabor i l'aroma de cremat de la majoria de les xocolates. 

-Els híbrids, entre els quals destaca el trinitari: és un encreuament entre el crioll i el foraster, encara que la seva qualitat és més pròxima a la del segon. D'aquesta manera, va heretar la robustesa del cacau foraster i el sabor delicat del cacau crioll. A més s'usa normalment barrejat amb altres varietats.

-TRANFORMACIÓ DEL CACAU EN XOCOLATA:

Tan aviat com les baies maduren, amb una falç o amb un ganivet especial fixat sobre una perxa, tallen el peduncle de la baia, anant amb compte de no fer malbé les flors i els brots propers. Després es talla el fruit amb un ganivet en sentit transversal.
Es tallen les beines sense fer malbé les llavors. Aquestes s'extreuen amb un utensili amb forma de cullera amb la polpa que les envolta, i es disposen en un munt cònic sobre una base de fulles de plàtan. Desprès s'enrotllen les fulles de la base i s'afegeixen altres fulles grans per envoltar els munts completament. Així s'inicia el procés de fermentació, que dura entre tres i set dies segons el sabor que es desitja.

 

-INDUSTRALITZACIÓ I COMERCIALITZACIÓ DEL CACAU :

El cacau ha representat a l’antiguitat un símbol d’abundància/ enriquiment on la seva cultura va influenciar amb els canvis del fluxos comercial i migratoris per tota la meso-Amèrica. Des de Cristòbal Colon a Hernan Cortes es va començar a donar un verdader valor al “or moreno” . Aquest producte va ser molt ben rebut a la península i va ser adoptat com a beguda i guardat amb secret durant molt temps. En l’ any 1585 s’inicia el desenvolupament del comerç del cacau a la península ibèrica. Fins el segle XVII no es va introduir el comerç a la resta d’Europa. París (amb la primera fàbrica de xocolata al 1659) i posteriorment els anglesos van introduir la comercialització del cacau juntament amb el Té xines i el cafè d’orient. Posteriorment Itàlia i Holanda van comercialitzar diverses varietats i, finalment, Suiza va comercialitzar la xocolata amb llet i avellanes a partir de 1830. España va ser el primer exportador de xocolata i va obrir la primera fàbrica a Barcelona l’any 1780. Altres països com Alemanya i Suïssa van donar continuïtat i nou impuls a la comercialització del cacau. La colonització d’Àfrica va permetre introduir el cultiu massiu del cacau que va tenir la seva gran expansió a principis del segle XX arribant a ser el primer territori de producció mundial. Actualment el cacau es cultiva principalment a l’Africa del Oest, América central i Sud-Amèrica i Asia. Els països productors son en ordre d’importància descendent(2005-2006): Costa de Marfil, Ghana , Indonesia, Nigèria, Brasil , Camerun
Equador, Malàisia i altres.

La comercialització del sector del cacau permet negociar diversos tipus de producte: fabes de cacau, xocolates, manteges i el cacau en pols.El països consumidors, es componen de transformadors de producte, industries del sector i empreses multinacionals. El cacau es un producte negociat a les borses internacional igualment que el cafè i el sucre sota una denominació comuna de “commodity” es a dir, matèria primera sense transformar. La cotització internacional afavoreix la transparència de preus. Actualment els preus del cacau responen a oferta i demanda. Els preus internacionals segueixen un patró a llarg termini vinculat al cicle del cacau, que te una durada d’uns 20 anys. Durant el període d’expansió de la producció existeix un excedent de producte que genera una caiguda de preus seguit de un estancament dels mateixos. En conseqüència, el baix preu genera un efecte negatiu sobre les collites que generen tendència a canvis de cultiu, cosa que indueix a una nova pujada de preus.

-PRODUCTES DEL CACAU:

- cacau en pols
- pasta de cacau
- llard de cacau
- xocolata (amb llet, blanc, farcits, amb fruits secs..)
- solubles de cacau
- xocolata a la tassa
- cobertures de xocolata
- bombons

-INDUSTRIES DEL CACAU:

                

-RECEPTA DE COM FER XOCOLATA CASERA:  

INGREDIENTS:
1OO gr. d'avellanes pelades i torrades
150 gr. de sucre
100 gr. de xocolata fondant
100 gr. de xocolata amb llet
100 gr. de xocolata blanca
200 gr. de llet sencera
150 gr. d'oli de gira-sol

ELABORACIÓ: Triturar les avellanes i el sucre programant 15 segons a velocitat 10 perquè quedi molt fi. A continuació afegim les xocolates i ho triturem 20 segons a velocitat 9. Finalment afegim la llet i l'oli de gira-sol i programem 7 minuts, 50 º velocitat 4. Posem la crema en un recipient de vidre i la deixem refredar abans d'usar-la.

                       

 -BENEFICIS DEL CACAU I LA XOCOLATA:

-És una font rica d'antioxidants: com hem esmentat, la xocolata està ple de components naturals cridats antioxidants, els quals s'ha demostrat que protegeixen el teu cos i promouen una bona salut. Els antioxidants són coneguts per reduir el risc de contraure una gran sèrie de malalties, des de malalties del cor fins càncer. Ajuden també a millorar el flux sanguini, un bon control dels nivells de colesterol sa i fins a reduir el nivell de pressió sanguínia.

-Beneficia el teu cor: Tenir un cor sa implica tenir una bona circulació de la sang, és a dir, tenir artèries ben obertes que evitin el bloqueig de la circulació sanguínia, i és aquí on el choclate fa una bona feina. Els components naturals de la xocolata ajuden a relaxar i obrir les artèries, baixant la pressió sanguínia i alliberant de pressió al cor. Tot gràcies als antioxidants.

-Ajuda a controlar el sucre en la sang: La xocolata té fama de ser dolç, però la xocolata negra, té un índex glicèmic tan baix que no afecta el nivell de sucre en la sang. I no només això, la xocolata negra i el cacau posseeixen un tipus de antioxidant anomenat flavonol, el qual ajuda a mantenir un bon funcionament en les cèl · lules per controlar el nivell de sucre en la sang.

-Posseeix minerals vitals: La xocolata i el cacau són aliments fets a base de plantes i això els proveeix de forma natural minerals que són importants per a la teva salut. Una barra de xocolata negra et proveeix quantitats altes (però saludables) de coure, magnesi, calci, ferro i potassi. Tots minerals vitals parell mantenir un bon estat de salut.

-Ajuda el teu cervell: La xocolata ens fa sentir bé, però no sabem per què exactament. El que sabem és que hi ha una sèrie de components que tenen cert efecte en el nostre cervell. Ells són la teobromina, cafeïna i feniletilamina. La teobromina és un estimulant natural però no tan forta com la cafeïna, però s'ha demostrat que serveix per alleujar la tos per exemple. No hi ha molt a dir dels efectes de la cafeïna en el nostre sistema nerviós (això ja tots ho sabem) però puc explicar-te que una barra de 50 g de xocolata negra té 27mg de cafeïna. Finalment la feniletalamina, la qual pot ser la causant d'aquest sentiment plancentero en menjar xocolata. La feniletalamina allibera endorfines al teu cervell, aquests químics que et fan sentir super bé. Es diu que quan un està enamorat el cervell allibera feniletalamina ...

-DESVENTATGES DE LA XOCOLATA: 

Habitualment es diu que provoca acne, i això s'ha demostrat que no és així, ja que la acne té relació amb canvis hormonals. També es diu que engreixa, però consumint amb moderació no fa engreixar. Finalment també es diu que provoca insomio, pel seu contingut de cafeïna. Però no és així, perquè la cafeïna que té és mínima, i per contra, posseeix substàncies relaxants.

També té aditius, això vol dir que podem menjar-ne sense aturar i arribar a tenir sobrepes i problemes cardíacs a causa del pes...

¿La xocolata causa acne?

En un recent estudi realitzat per la Universitat de Pennsylvania, 65 persones afectades per acne van començar a consumir grans quantitats de xocolata. 46, d'aquestes persones, no van demostrar cap canvi en la seva condició, 10 es van posar fins i tot millor i només 9 van empitjorar si és el cas. Això indicaria que la xocolata no és un factor causal en l'acne.
 

¿La xocolata fa mal el cap?

Desafortunadament, les investigacions van demostrar que grans quantitats de xocolata poden causar migranyes, així com malestars estomacals i diarrees. Aquests tipus de reaccions són, però, bastant lleus.

¿La xocolata puja el colesterol?

La xocolata per si mateix no conté colesterol. Una barra de xocolata, però, conté moltes calories (una barra té 220 calories). De tota manera, la xocolata és molt bo per proveir forces i energies, i combat molt bé la fatiga. Com veiem, la xocolata té aspectes positius i negatius. Quedarà en vostè saber aconseguir el sa equilibri per poder brindar, o no, un bon moment de plaer.